L'acer inoxidable és un producte metal·lúrgic que resulta d'afegir a l'acer una proporció bastant elevada de crom i níquel.[1]
Els acers inoxidables poden classificar-se per la seva estructura cristal·lina en quatre tipus principals: austenítics, ferrítics, martensítics i dúplexs.[2] La majoria d'ells no són ferromagnètics, és a dir, no són atrets per un imant. Un acer inoxidable bastant emprat és el 18-10, que conté un 18% de Cr i un 10% de Ni.
La qualitat d'inoxidable no prové de cap capa protectora, sinó de l'aliatge. L'acer inoxidable, per la seva resistència es fa servir per fer mobiliari urbà, coberts i estris de cuina, estris de cirurgia, màquines per a les indústries dels aliments, química i farmacèutica, rentadores i rentavaixelles, elements ornamentals en els edificis, peces per a vaixells, estris de laboratori, rellotges, etc.
Per la freqüència de reaccions al·lèrgiques al níquel i el risc de dermatitis de contacte, ja no se l'utilitza per fabricar endopròtesis i cada vegada menys per a bijuteria o rellotgeria.[3] També la presència de níquel en l'aliatge de monedes com ara les peces d'un i dos euros pot causar problemes.[3]